« Tot i que la novel·la era espessa i s'entestava a demostrar la seva repulsió a qualsevol noció d'acció (o d'entreteniment, en definitiva), i tot i que insistia minuciosament en les disquisicions teistes de Melville o en la consignació notarial dels continguts de les maletes revisades (un tic oulipià pesadíssim) o en les interaccions pseudobeckettianes amb altres agents duaners (mentre dinen, al vespre, mentre admiren el creixement insòlit de la població de la ciutat, que en Guzmán presentava com una forma de terror antiindustrial) (al capdavall, Melville la tenia, aquella propensió transcendentalista), malgrat tot, pensava en Morella mentre tornava cap a casa, la prosa d'en Guzmán aconseguia que t'interessés aquell paisatge desolat de banalitats monstruoses. »
Doncs això.
