Jas

Imagino que zamyatin anava una mica volat quan ho escrivia però m'ha tocat molt el que he entés del llibre. "La obligació a ser feliç" i a implementar forçosament aquesta felicitat a tothom em recorda a que la felicitat potser no és tan universal, que un no pot aspirar a que la seva versió funcioni a tots i que a més a més és superbi atribuir-se la capacitat de fer-ho.

parets de vidre, que guaiii!